La soledat i els solters.. Estem programats per viure en família.

Com és normal, des que estic solter, em rodejo més de solters i solteres de la meva edat i he detectat unes coses força comuns:

1. Els solters ens ocupem molt la vida per no estar sols.
2. La majoria ens sentim sols en algun moment de la setmana.
3. A pesar del que diguem tots voldrien tenir algú i si no és el cas és perquè és massa aviat o es té por.

De fet, volia parlar de la soledat..

Em sembla destacable, que a base de parlar i tractar amb molts dels que diuen estar molt bé, tenir una vida "plena", moltes cites i molt èxit en molts àmbits, realment en el fons se senten buits, els hi falta alguna cosa..La parella!

Veure el programa veterinaris de fa un parell de setmanes em va fer pensar.. Hi sortia un ocell que el portaven al veterinari perquè estava deprimit, resulta que estava sol i a la seva edat en estat salvatge estaria aparellat... Li van receptar Prozac, el que recepten a les persones per a la depressió..

Ja sé que els humans som més complexes que els ocells, però des del meu punt de vista..això no ens fa estar per sobre de la genètica i la biologia ni gaire diferents de la resta d'animals.
Vaig veure clar que això de sentir-se sol en algun moment pel fet de no tenir parella és un tema biològic.

:-)